El constructivismo en el aula

El constructivismo en el aula, César Coll

Una activitat constructivista no es mes que una activitat en la qual el propi individu a partir del que ja sap i de les noves coses que adquereix del seu entorn, mitjançant diferents processos mentals com deduïr, investigar, etc, hi aprengui d'altres noves.
Per altra banda hi han les activitats tradicionalistes, tot el contrari que les constructivistes. L'individu només rep les instruccions que hi te que seguir per a arribar a un nou coneixement, sense tindre la capacitat de crear el mateix el seu propi coneixement.
En els temps en els que a jo ja m'ha tocat estudiar, aquesta idea de tradicionalista ha estat un poc apartada i els mestres generalment empleaven técniques d'aprenentatge de caire constructivista, encara que una vegada a classe cada professor feia el que creia convenient per a que aprenguessim. N'hi ha que distingir entre les activitats que es poden fer de manera constructivista y les que son de caire memorístic com son les taules de multiplicar, encara que hi hagi diferents formes de memoritzar-les.
A continuació citaré algunes activitats en les que els professors s'atracaven a teories constructivistes;

A primària hem recordo que ens ficaven en grups de quatre o cinc companys y teníem que tractar un tema, i en grup havíem de sortir davant la pissarra i contar a tota la resta del nostres companys tot el que sapiguessim sobre aquest tema que estaven tractan. Aixó afavoría el treball en grup, i així, la posada d'idees que podíen complementar-se amb d'altres dels nostres companys y aprendre moltes coses noves sobre aquell tema tractat.

Una vegada a la setmana ens portaven a l'aula d'ordinadors i amb ells feiem activitats relacionades amb els diferents temes teórics que donavem a classe. Una manera de treballar diferent i a la vegada motivadora perque empleavem altres eines i apreníem mitjançant els jocs, cosa que quan ets petit agrada molt.

La mestra ens anava agafant un per un, i en duia a la seva taula per a que li llegissim un fragment d'un llibre, així es donava conta de qui sabia llegir i qui no i els diferents problemes que podriem tenir a l'hora de llegir, pronunicar,etc.

Quan anavem d'excursions, teníem que després fer una redacció junt amb un dibuix que detallesin tot el que haviem fet a l'excursió, d'aquesta manera teníem el record de totes les excursion, i ens servía com a exercici de recordar.

Anavem a fer excursions culturals, i excursions sobre temes que tractavem a classe. Varem anar unes quantes voltes a veure a les abelles i allí feiem tallers de fer espelmes amb la cera de les abelles, i també ens deixaven tastar les diferents mel que hi produíen les abelles.
Altra vegada varem anar amb l'assignatura de astronomia, ja a l'institut, a passar una nit fora per observar amb un telescopi, va ser una experiéncia molt interesant.


Pero no tot a l'aula eren actividats de caire constructivista, també feiem unes altres molt tradicionalistes. Algunes de caire memorístic;

Ens feien memoritzar les conjugacions dels verbs d'un dia per a altre, i després teníem que sortir a la pissarra davant de tots els nostres companys a recitar-los com si fossin oracions. El mateix pasava amb les taules de multiplicar.
Algunes de les classes no eren mica participatives, i ens limitaven a arrivar a classe, obrir el llibre i escoltar la explicació del professor. Ens manava uns quants deures sobre el tema, que a vegades ni es corregien al dia següent, i ja ens teníem que encarregar nosaltres de entendre el que explicava.

Molts de temes es donaven molt per damunt, o ens els feien estudiar per la nostra conta pero sense haver-lo explicat, i aquesta mancança d'aquestes explicacions feien que després ens perdessim a altres explicacions, perque ens servien de base.

A l'assignatura d'anglés per exemple, només donaven la base teórica, es a dir, només practicavem la gramàtica, i les classes pràctiques de parla no existíen. Per aixó ara podrem dominar molt bé la part escrita i gramàtica pero no sabrem aplicar-lo bé de manera parlada.

Aquestos aprenentatges no constructivistes no ajuden mica a la motivació de l'alumne per aprendre, per tant les solucions que es tendríen que donar seríen deixar a l'alumne que sigui el mateix el que construeixi el seu coneixement a partir de tot el que ja sap, que sigui ell el seu constructor del seu coneixement, relacionant conceptes que ja dominava. Podríem resumir un aprenentatge constructivista en aquestos punts;

Làlumne es el constructor i responsable del seu proces d'aprenentatge.

L'activitat mental constructivista de l'alumne s'aplica als continguts que l'alumne ja domina.

El fet de que l'activitat constructivista de l'alumne s'apliqui a uns continguts d'aprenentatge preexistents condiciona el paper que esta cridant a desempenyar el facilitador (professor); ha d'orientar-lo amb el fí de que la construcció de l'alumne s'apropi de forma progressiva a el que signifiquen els nous continguts i enfoqui tot com a sabers culturals.

Els procesos de construcció del coneixement es basen en la selecció i la organització de la informació, i sobre tot l'establiment de relacions que fa l'alumne amb els coneixements que poseeix al iniciar el seu aprenentatge.

Per a que l'alumne pugui fer un aprenentage significatiu: l'alumne ha de tenir una disposició favorable per a aprendre, ha de estar motivat per a relacionar tot el que ja sap, i el contingut ha de ser significatiu (que el material d'aprenentatge sigui clar i organitzat i que hi hagui possibilitats de relacionar-lo amb els coneixements previs).

El professor junt amb l'alumne creen un procés de participació guiada, conjuntament, amb l'ajuda dels coneixements previs de tots dos, assimilen nous coneixements.


Per a que es doni correctament aquest procés d'aprenentatge significatiu ambes parts, tant el professor com l'alumne han d'estar disposats. L'alumne ha de ser un alumne actiu, que te interés i selecciona la informació relevant, la organitza i la integra a altres coneixements.
Tant l'alumne com el professor han de tenir motivació per a el que fan, i podem distinguir dos tipus de motivació, intrínseca (quan la motivació prové de dins de la persona) o extrínseca ( quan la motivació prové de fora). També d'aquesta motivació dependrà l'enfoc que li donarem a l'aprenentatge que estam fent, fent un enfoc profund (comprendre) o fent un enfoc superficial (memoritzar per el simple fet d'aprovar).
La formació del nostre aprenentatge no sols ens enriqueix culturalment, sino que influeix en la construcció del nostre autoconcepte, i la nostra autoestima, el nostre propi concepte sobre com ens veiem a nosaltres mateixos.

Com he esmentat abans, desde el punt de vista constructivista, la construcció del nostre propi aprenentatge parteix desde els propis coneixements previs de l'alumne, que formen esquemes de coneixement que s'han anat adquirint al llarg de la vida a l'entorn familiar i a l'escola. Aquestes experiéncies son també les que ajuden a la disposició per a l'aprenentatge, ja que tot coneixement es fruit d'una activitat personal.
Peró no tan sols es gaudir de tenir coneixements previs, si no saber si son correctes o no, saber quan es poden aplicar, i saber relacionar-los entre sí i amb els nous coneixements que vas aprenent, es a dir, tenir uns esquemes de coneixement i tenir una organització d'aquestos esquemes.

En resum, la visió constructivista exposa que amb la dispocició per part del professorat per a ensenyar, i amb la disposició d'un alumne motivat que te tots els seus coneixements previs, adquirits al llarg de la vida, ordenats, tots junts seràn capaços de relacionar aquestos conceptes amb uns altres de nous, i actualitzar aquest coneixements previs sabent quins son erronis i quins no, i crear així un nou coneixement.